Resultats de la cerca frase exacta: 10
Diccionari castellà-català
|
1.
errar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[apretar*; substituyendo ie por ye] v intr 1 [vagar] errar. 2 [equivocarse] errar. 3 errar es humano d'homes és errar. v tr 4 errar. Errar el tiro, errar el tret. 5 quien mucho habla mucho yerra qui xerra, paga. [...]
|
|
2.
aberrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [extraviarse] errar, anar perdut. [...]
|
|
3.
desacertar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: apretar] [errar] desencertar, malencertar. [...]
|
|
4.
marrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [errar] marrar, fallar, errar. Marrar el tiro, marrar el tret. v intr 2 marrar, marradejar, fer marrada. 3 fig [desviarse] desviar-se pron. [...]
|
|
5.
errado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de errar] errat -ada. 2 errat -ada, equivocat -ada. Procedimiento errado, procediment errat. Tiro errado, tret errat. 3 [desacertado] desencertat -ada. [...]
|
|
6.
desatinar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [atolondrar] destarotar, desconcertar, destemptar. 2 [exasperar] exasperar, treure de polleguera. v intr 3 [decir o hacer desatinos] desvariar, desvariejar, dir (o fer) disbarats. 4 [la puntería] fallar, errar. [...]
|
|
7.
equivocar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [engañar] equivocar, errar. v pron 2 equivocar-se. Equivocarse de camino, equivocar-se de camí. Equivocarse en los cálculos, equivocar-se en els càlculs. 3 equivocarse una cosa con otra confondre's una cosa amb una altra, ésser molt semblant una cosa a una altra. 4 si no me equivoco si no m [...]
|
|
8.
don 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [presente] do, regal, present. 2 [talento] do. Tener el don de agradar a la gente, tenir el do de plaure a la gent. 3 don de acierto traça, destresa, habilitat. 4 don de errar poca traça, malaptesa. 5 don de gentes do de gents. 6 don de lenguas do de llengües. 7 don de mando do de comandament. [...]
|
|
9.
golpe
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
errar (o fallar, o marrar) el golpe errar el cop. 23 golpe bajo [boxeo] cop baix. 24 golpe de efecto cop de teatre, cop d'efecte. 25 golpe de estado cop d'estat. 26 golpe de fortuna cop de sort. 27 golpe de gracia cop de gràcia. 28 golpe de mano [acción audaz] cop de mà. En un osado golpe de mano [...]
m 1 cop. Me dio un golpe en la cabeza, em va donar un cop al cap. 2 [choque] xoc, topada f. 3 [acceso] accés. Golpe de tos, accés de tos. 4 cop. Un golpe de viento, un cop de vent. 5 [desgracia] cop. Su muerte ha sido un golpe para él, la seva mort ha estat un cop per a ell. 6 [latido] batec. 7 [ocurrencia] acudit, sortida f. ¡Tiene unos golpes...!, té uns acudits...! 8 agr [hoyo para la semilla o la planta] clot. 9 [de cerradura] baldó, pestell. 10 [robo, atraco] cop. A los ladrones les falló el golpe, als lladres els fallà el cop. 11 [sublevación] cop d'estat. Ayer se produjo un golpe en aquel país, ahir es produí un cop d'estat en aquell país. 12 acusar el golpe sentir el cop. 13 a golpe de a cop de. 14 a golpes [a porrazos] a cops, a força de cops. 15 a golpes [con intermitencias] a batzegades. 16 al primer golpe de vista al primer cop d'ull. 17 andar a golpes anar a cops de puny. 18 dar el golpe fer cop (o sensació), donar el cop. Con este vestido darás el golpe, amb aquest vestit faràs cop. 19 de golpe de cop. Cerrar de golpe, tancar de cop. 20 de golpe y porrazo de cop i volta, de cop sobte, de copdescuit, de sobte. 21 de un golpe en rodó, en sec. Se paró de golpe, s'aturà en rodó. 22 errar (o fallar, o marrar) el golpe errar el cop. 23 golpe bajo [boxeo] cop baix. 24 golpe de efecto cop de teatre, cop d'efecte. 25 golpe de estado cop d'estat. 26 golpe de fortuna cop de sort. 27 golpe de gracia cop de gràcia. 28 golpe de mano [acción audaz] cop de mà. En un osado golpe de mano asaltaron el banco, en un agosarat cop de mà assaltaren el banc. 29 golpe de mar cop de mar. 30 golpe de pecho cop al pit, mea culpa llat. 31 golpe de vista cop d'ull. 32 golpe franco esport cop franc. 33 no dar golpe no fer brot. 34 parar el golpe parar el cop. 
|
|
10.
tiro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tiro a engegar un tret a. 34 errar el tiro fig errar el tret (o el cop), fer llufa. 35 ir los tiros por... anar les coses per...36 liarse a tiros haver-se-les (o heure-se-les) a trets. 37 pegarse un tiro engegar-se un tret. 38 salir el tiro por la culata fig sortir el tret per la culata, fer un pa com [...]
|
m
1 cop. Me dio un golpe en la cabeza, em va donar un cop al cap.
2 [choque] xoc, topada f.
3 [acceso] accés. Golpe de tos, accés de tos.
4 cop. Un golpe de viento, un cop de vent.
5 [desgracia] cop. Su muerte ha sido un golpe para él, la seva mort ha estat un cop per a ell.
6 [latido] batec.
7 [ocurrencia] acudit, sortida f. ¡Tiene unos golpes...!, té uns acudits...!
8 agr [hoyo para la semilla o la planta] clot.
9 [de cerradura] baldó, pestell.
10 [robo, atraco] cop. A los ladrones les falló el golpe, als lladres els fallà el cop.
11 [sublevación] cop d'estat. Ayer se produjo un golpe en aquel país, ahir es produí un cop d'estat en aquell país.
12 acusar el golpe sentir el cop.
13 a golpe de a cop de.
14 a golpes [a porrazos] a cops, a força de cops.
15 a golpes [con intermitencias] a batzegades.
16 al primer golpe de vista al primer cop d'ull.
17 andar a golpes anar a cops de puny.
18 dar el golpe fer cop (o sensació), donar el cop. Con este vestido darás el golpe, amb aquest vestit faràs cop.
19 de golpe de cop. Cerrar de golpe, tancar de cop.
20 de golpe y porrazo de cop i volta, de cop sobte, de copdescuit, de sobte.
21 de un golpe en rodó, en sec. Se paró de golpe, s'aturà en rodó.
22 errar (o fallar, o marrar) el golpe errar el cop.
23 golpe bajo [boxeo] cop baix.
24 golpe de efecto cop de teatre, cop d'efecte.
25 golpe de estado cop d'estat.
26 golpe de fortuna cop de sort.
27 golpe de gracia cop de gràcia.
28 golpe de mano [acción audaz] cop de mà. En un osado golpe de mano asaltaron el banco, en un agosarat cop de mà assaltaren el banc.
29 golpe de mar cop de mar.
30 golpe de pecho cop al pit, mea culpa llat.
31 golpe de vista cop d'ull.
32 golpe franco esport cop franc.
33 no dar golpe no fer brot.
34 parar el golpe parar el cop.